Un any a l'infern. Inici esperançador

Primer partit de la temporada, primera victòria. Amb un públic bolcat, el primer equip va fer el primer gran pas cap a les màximes fites que el club s’ha marcat. Sense deixar cap opció al contrari, amb un domini total del joc, i amb encert en els moments oportuns, es va imposar per dos gols de diferència.
L’estadi, ple a vessar, va acomiadar els jugador amb molts aplaudiments i amb la il·lusió posada en una temporada triomfant ...
La crònica anterior podria sembla la d’un partit de les categories superior de la “lliga de les estrelles”, però és només una modesta “ficció” (no pel resultat, sinó per l’exageració) del primer partit de lliga del grup V de la Tercera divisió del futbol espanyol, que va celebrar el Sant Andreu a l’estadi Narcís Sala (UE Sant Andreu 2 – Vilanova 0).
“La tercera també existeix” podria ser un títol alternatiu per a aquest blog. Els clubs modestos també mouen passions, per bé que no mouen tants milions, i els seus aficionats segueixen amb tan o més interès les seves vicissituds que les dels clubs més grans.
Aquest blog no pretén ser una crònica esportiva de la Tercera divisió ni de la Unió Esportiva Sant Andreu, sinó un recull de les vivències, les emocions i la vida social del futbol modest i d’uns barris d’una gran ciutat.
Per últim, però no per això menys important, es dóna la circumstància que la UE Sant Andreu celebrarà el seu centenari l’any 2009. La fita es mereix una certa ressonància, en la que aquest blog pot col·laborar, també modestament.
Benvinguts a l’infern de la Tercera!!!